Ànima congelada

No visc, i res no sento
Renuncio a tot el que intento
Demostro a cada instant
L’agonia fonda i tendra
La tristor vulcanitzada
Perquè et veig
Lluny i distant
Enyorant-te el cor rebento
Anhelant aquells moments
Dels que n’érem propietaris
I ara no. I els requereixo
I m’amago

M’amago dels diàlegs quotidians
Que em fereixen quan pronuncien
El teu nom ara llunyà
M’amago. Encara, m’amago
Dels batecs incontrolables
Del meu cor esparverat
Invisibles pels ulls
Que no saben la veritat

I refreno els meus instints
De cercar-te pels racons
On em vas donar la vida
Per l’essència d’un petó
Per la pau d’una mirada,
Clavada, i que escalfa.

De la cambra on encara resten
Els teus plors abandonats,
Suren sons, màgica eufonia,
Dolça amargura que em trenca,
En sentir la teva veu,
Petits esbossos d’un somriure,
Espurnes de pessigolles
Que em donen forces per viure




I et recordo,
I em torturo, el cor em crema

Un petó
Una mirada
Ànima congelada
Per enyorança extrema


enllaç