Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dilluns 5 d’octubre de 2009

..

divendres 28 d’agost de 2009

Encara Ara

dimecres 26 d’agost de 2009

Mirando al Mar

dissabte 15 d’agost de 2009

Per tot, gràcies

Surto endins si es pot fugir de tot, de res
Entro enfora si m’es permès tornar d'arreu, d’enlloc
D’on la mar que era blava, ara és verda, roja, fosca
D’entre les gotes que es perfilen, d’on neixen els colors
Hi ets tu, canalitzant-les totes elles, amb tendresa
Que la mar ja no és mai fosca, si hi ets tu ja té claror.

Per totes les nits que em gronxares
Sense les claus de les portes tancades
Invisibles carícies en la realitat rebudes
Cuidant-me les ànimes, acaronant-me les dues,
Omnipresent sempre, per tot, amic, gràcies.

divendres 12 de juny de 2009

Anys

Els teus vint, els teus trenta,
Els teus deu, els teus quaranta.
Obro altre cop la llibreta dels somnis
Per una plana a l'atzar, tallant pel mig
I amb cura acaricio la fina textura
Com allisant les lletres per preparar-les
Per ser llegides amb il•lusió.
La mateixa del que passa aniversaris
I viu els anys desant-los un per un
Dins la butxaca. Refugi
De la seva pròpia història.
La plana en blanc, nova, verge
Resta innocent a ser vestida
Per ser al llarg dels anys enyorada
Els que vindran vessats de lletres
Que farciran la llibreta dels somnis
Convertint-los en vivències
Com han fet amb els teus vint
Els teus trenta, els teus deu,
Els teus quaranta.

dijous 11 de juny de 2009

Voca People

divendres 17 d’abril de 2009

NATURA

Sóc la remor de l'aigua que les pedres refreda
Un riu d’esperança que baixa per la fageda.
Sóc el tall de la flor que neix de la llavor
On l’hivern va deixar soterrat el teu nom.
Sóc el tronc de l'arbre escapçat pel vent
Que dorm cada nit prop el teu cor calent.
Sóc el meandre que voreja la verdesca
I enfila de nou el camí de l'aigua fresca.
Sóc la mel que l’abella al rusc amaga
Una tresca dins el bosc de les fades.
Sóc escultura de fulles, meravella futura
Un somni d'amor a una mare abatuda.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes