Totes les flors que vas plantar al pati del darrere s'han mort
Totes les cartes que et vaig escriure segueixen al calaix de la memòria.
Al calaix dels records que mai obro
Per oblidar-te
Encara fumegen les cendres del foc que vas encendre
I ara no se com sufocar-les mentre cremen
Mentre em cremen dins el cor que ja mai obro
Per oblidar-te
És novembre i no veig els estels des de la Plaça Orfila
Volen sense destí les espurnes sobre el cel de Sant Andreu
I un any més, s'encén en el meu pastis d'argila
Una altra espelma que em recorda que no estàs a prop meu.
-- Desde Mi iPhone
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada