Barcelona, el cel, el mar...

Visites

divendres, 25 de juliol del 2008

Relats en Companyia


Hi ha estones que visc enyorant-te.
Records de retalls del teu pas,
Que m’ apropa a tu tot passejant
Per l´illa closa, per on em sento ple, i tu rius
Entre les lletres d´aigua que ofereixen gratuïta llibertat.

T’ho volia dir...

Que tu ets molt més!. Molt més que un desert de flors.
Olor d’encanteri que em fa venir ganes de tu



No estic enfadat amb tu per passar les nits en blanc.
Ni per prendre’m les joguines quan te’n vas sense dir res.
Ni l’oblit que amb aparença recau per la paret
De les pàgines inèdites que encara no s’han descobert.
Ni per fer-me solitari com la nit sense estrelles
que no esborra la paraula que per mi resta companya.


Ara, ja sóc una part de les paraules lliures
Ja sóc perdedor quan juga la teva absència
Troba´m aquí, on m’allotja persistent
Un somriure. El d’un amic desconegut.
La carícia comentada, la llengua catalana
Arrels de lliri en aigua brava.

Permet-me el luxe per oferir-me nu
I gaudir a canvi, per que pinti el pintor
Com Paisatge, Bodegó o Marina,
El meu retrat, nuesa per docència.

Et diré a tot que sí, per volar
Si cal, a cops de tristesa
sobre el meu jardí particular
perdut en un instant etern
Per si ens trobem fortuits
A recer dels teus escrits,
Dona’ m la mà en silenci
I farem un vers per a tu
”El futur de la paraula
al lector desconegut”

Si algú segueix cercant-me
Em trobarà després de tu
Que si el poder de les paraules
Són esteles d’or i plata
Fas llum de la nit més fosca
I tot el que vull m´ho regales

Quan desperta un blau matí
A frec de pell d´un petit viure
I ens trobem folls de plaer
Entre llàgrimes i somriures
Sotraga´m foll i rabent
I t´estimaré tota la vida
Que em desfàs la melangia
I el teu nom és sempitern



Gràcies a tots els relataires “afegits a preferits” que han fet possible aquest poema dedicat a RC.

Sergi Yagüe Garcia; Dolors; Àfrika Winslet ; elisheba; Bruixot; Carme Cabús, pometa; Llibertas; RainBow_CoLouRs, Ferran de Montagut; Thyst; Unaquimera; ¥eÞe§; deomises; ametista; Maurici; Bel0970; Gessamí_blau, gypsy; angie; Sergi Elias Bandres,ANEROL, ROSASP; Thaïs; Dolça Parvati; franz appa, Epicuri, AnNna; Allan lee; OhCapità; George Brown, kispar fidu; Capdelin ;llampec; perunforat; Rita O'Neal, darkman, Màndâlf; Naiade; Jeremias Soler; Anna Sant i Ana; Leela; Marc Freixas; Montse Canes ; res no és mesquí; foster; Avet_blau; afrodita; copernic; rnbonet; jacobè; pivotatomic; Clar de lluna;ixnuir; Francesc Arnau i Chinchilla; Capità Borratxo

Enllaç

dimecres, 16 de juliol del 2008

Postdata: Continuaré estimant-te

Fines pel.lícules de saliva empastifen el coll humit
Batec del joc sincronitzat entre complicitats i sorpreses
Delicadeses inesperades farcint el buit més buit
Xuclant vivència de sensacions mai descobertes
Esparveren els ulls tancats per mantenir-los desperts
Escurant fins l’últim fil de nit fins que la convertim en dia
Alliberant desconeguts plaers fins ara mai descoberts
Xarrup de tu, a glops de jo, els dos junts fem sintonia.

Portes obertes sense barreres ni cap passi
Que ens prohibeixi accedir a cada un dels nostres cossos
Deixant-nos la pell en cada gemec contrari
Fonent-la en un sol cos, dos cossos fosos
I que ara son deixalla del frenètic joc improvisat
On he deixat signat el que haig de demanar-te
Per si algun dia em mato donar el meu cor a l’afortunat
Que no ho serà per rebre'l, sinó per estimar-te.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Menorca 08, ja hem tornat!



Photobucket

Photobucket

dimarts, 1 de juliol del 2008

Dir-te t´estimo se´m queda petit

Saps que t’estimo i no soc capaç
de dir-t’ho amb paraules?
Que no hi cap l’amor que et guardo
dins la paraula t’estimo?
Que se’m eixample la boca i se m’omple
quan dic que t’estimo
I el cor se m’infla tocant-me la pell
de tant que t’estimo?
Que els meus ulls parlen il.luminant-se
per dir que t’estimo
I tots els sentits desbocats es reuneixen
per conspirar que t’estimo?
Que tot el que sóc ho sóc per a tu,
de tant que t’estimo?

T’estimo.
Ho saps, que no tinc paraules per dir-t’ho?


Que vaig salar el mar, quan aquest era dolç,
amb granets de t’estimos?
Que vaig gelar els Pols, quan aquests eren mars,
amb vents de t’estimos?
Que vaig desfer els rius, quan aquests eren gel,
amb calius de t’estimos?

És la força que em mou, de tant que t’estimo,
però no tinc paraules per dir-t'ho.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes