Fines pel.lícules de saliva empastifen el coll humit
Batec del joc sincronitzat entre complicitats i sorpreses
Delicadeses inesperades farcint el buit més buit
Xuclant vivència de sensacions mai descobertes
Esparveren els ulls tancats per mantenir-los desperts
Escurant fins l’últim fil de nit fins que la convertim en dia
Alliberant desconeguts plaers fins ara mai descoberts
Xarrup de tu, a glops de jo, els dos junts fem sintonia.
Portes obertes sense barreres ni cap passi
Que ens prohibeixi accedir a cada un dels nostres cossos
Deixant-nos la pell en cada gemec contrari
Fonent-la en un sol cos, dos cossos fosos
I que ara son deixalla del frenètic joc improvisat
On he deixat signat el que haig de demanar-te
Per si algun dia em mato donar el meu cor a l’afortunat
Que no ho serà per rebre'l, sinó per estimar-te.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada