Petita criatura, l'essència més pura
Va en pots petits,
Amor meu, ja ho sé, el mateix recipient també
Tanca el verí
M'arrisco, et miro i planejo
Una vida amb tu carregada de somnis
I si no es compleixen quan despertem
Amb la llum del dia ja veurem el que fem.
Jo tenia un botó sense ullal, un cuc de seda,
Mig parell de sabates de clown i una ànima plena,
Una guitarra trencada, un tren de joguina,
Una tarja envellida, i alguna moneda,
Una nou mig partida, mossegades de nena,
Una clau sense pany, la porta sempre oberta.
Un Van Gogh al lavabo, uns mitjons foradats,
La taula parada amb els plats migs trencats.
L'amagatall on guardava el meu rellotge de polsera,
Una llàntia, la clau de sol, un conill dins la xistera.
I ara tinc els colors que esmorzen amb mi
Asseguts a l'escala, al peu d'una església.
Els coloms que s'apropen a menjar de la mà,
Les engrunes de pa que fa dies els engreixa.
La paraula que neix, fresca i pura darrera un glop d'aigua
La fragància que desprèn la pell després d'estirar-se
Sobre l'herba mullada del bosc que es desperta a trenc d'alba.
Resto com un nen, vora el teu cos segur i calent
Amagat dels trons i la pluja que passin pacíficament.
Mai vaig poder cantar d'un sol cop
La cançó de les fades del mar, dels llamps per la vena
De les llàgrimes per plorar quan pagui la pena,
De la pàgina del ventre d'una llibreta bohèmia
De la gota de tinta en l'himne que et porta per nom
Va en pots petits,
Amor meu, ja ho sé, el mateix recipient també
Tanca el verí
M'arrisco, et miro i planejo
Una vida amb tu carregada de somnis
I si no es compleixen quan despertem
Amb la llum del dia ja veurem el que fem.
Jo tenia un botó sense ullal, un cuc de seda,
Mig parell de sabates de clown i una ànima plena,
Una guitarra trencada, un tren de joguina,
Una tarja envellida, i alguna moneda,
Una nou mig partida, mossegades de nena,
Una clau sense pany, la porta sempre oberta.
Un Van Gogh al lavabo, uns mitjons foradats,
La taula parada amb els plats migs trencats.
L'amagatall on guardava el meu rellotge de polsera,
Una llàntia, la clau de sol, un conill dins la xistera.
I ara tinc els colors que esmorzen amb mi
Asseguts a l'escala, al peu d'una església.
Els coloms que s'apropen a menjar de la mà,
Les engrunes de pa que fa dies els engreixa.
La paraula que neix, fresca i pura darrera un glop d'aigua
La fragància que desprèn la pell després d'estirar-se
Sobre l'herba mullada del bosc que es desperta a trenc d'alba.
Resto com un nen, vora el teu cos segur i calent
Amagat dels trons i la pluja que passin pacíficament.
Mai vaig poder cantar d'un sol cop
La cançó de les fades del mar, dels llamps per la vena
De les llàgrimes per plorar quan pagui la pena,
De la pàgina del ventre d'una llibreta bohèmia
De la gota de tinta en l'himne que et porta per nom
La cançó de la nena, la nina, més bonica del món.
(amb tu ... tot es bonic)
Entrades
