Som esparvers d'infèrtils sots sobre la pell
Esgarrinxada i felina es farta de mentida
La gata engabiada resta perduda per ell
Mentre el llop la sent com maula malferida.
Tèrboles aigües neixen per morir nues
Sobre el cau encara nou de vida
Regirat pel vent, n'esdevé runes
Des d'on s'inicia la muntada de bastida.
Som pomes verdes sobreviscudes a la collita
Entre les fulles del pomer que a contrallum
Insultant el sol les mira a traves de la gaixiva
En descobrir el color del foc abans del fum.
I si recordes el que vam ser fa quatre dies?
Tu i jo, tant sols tu i jo i les nostres ànimes
Vam viure tant, les nostres penes i alegries.
Que ara tan sols nomes això, som dues llàgrimes.
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Fa 1 any
1 comentarios:
a voltes es prou dificil esdevenir una llagrima...
m'ha agradat...gracies
sargantana ;-)
Publica un comentari a l'entrada