Amagant-se els llavis per no dir res
Res és mes bonic que el premiat silenci
Silenci per sentir el batec de l’instant
Instant de calma i respir natural
Natural perquè el desprèn la rosa
Rosa airosa de pètals daurats
Daurats i intensos com raigs de sol
Sol madur que il•lumina els teus ulls
Ulls de nena de tendre mirada
Mirada ancorada en ninetes de vidre
Vidre feble, com fràgil la rosa
Rosa que gronxa la mirada amagant-se
Presentat al Repte Poètic Visual número 35 de RC
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada