Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dissabte, 24 de maig del 2008

Rei dels ports, bufó d’ultramar

Turner


Cavalques lliscant pel camí inexplorat.
Amb la teva presència altiva,
Quilla que el talla t’aboca al destí
Reforçat baticul, masteler abanderat.
Ondeges a popa el guarnit estendard,
Rei dels ports, bufó d’ultramar

Brisa boirina que bufa de proa
Es fa Tramuntana que gronxa messana.
La popa se’t corba, la brea s’esmuny,
Sense obra viva que es vegi damunt.
Has perdut el vent d’ajuda i vas
A la deriva pel mar dels morts.

Cents de norais vora el salnitre,
Supliques demanes en ser atacat,
Cents de timons o ales per veles,
O l’àncora arriada i ferm el través
Passejades d’aigua damunt el castell,
Cabrestants dansaires t’escarpien la pell.

Lluita ferotge que et doblega la fusta
Descobreix sinistre la teva derrota,
Enfonsant la bitàcola i la soledat
De desèrtiques cabines abandonades,
Que allotjaven els nàufrags ara restant
A la deriva pel mar de morts.

enllaç

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes