Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dijous, 15 de maig del 2008

Pluja que recorda

Presentat al Melorepte nº 13 de RC proposat per Ametista "LLUNY"
sobre la musica de Nickelback "Far Away" de l´Àlbum "All the right reasons"




Plou, cau nostàlgia des del cel
Punxa el cor la llunyania
Que magnifica l’aigua pluja
on l’aixopluc pot oblidar-te
i l’aigualera recordar-te

Plou i vull beure’m l’aigua i vaig
Corrent pels bassals xapotejats
Pel lleuger caminar que m’acosta
Al teu crit d’enyorança estripa
Guiat em fuig la llunyania

Veig a contrallum per contemplar-te
Dins intenses fuetades d’aigua
que cauen esquitxant sobre el ciment
I alliberant t’estimos al seu esclat
Refugia les raons del meu remull

Glaucs els ulls que em descobreixen
configurant el teu rostre lluny
com eternes les imatges em fereixen
recordant-te fins tocar-te
el rostre encara fosc inexistent

I perquè plou et sento lluny
Car la pluja que ha estat remesa
Omple els bassals del teu plor
Des d´on cada gota et recorda
I suavitza el meu dolor

1 comentarios:

Jimbielard ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes