Ametista

Quars violeta que desfà les nits
com poeta canta el seu vers escrit
sonors càntics de veu melodiosa.
Esculpeixen aliens la pedra preciosa,
que del riu d’on és la terra sura,
i ofereix tendresa en pots de confitura.

La dolça terra que la va veure néixer
permet l'amistat per veure-la créixer
amb fervents paraules que desfan la nit
seguit del silenci del cor encongit.

El cor i el silenci, de nit son companys
i vencen la distància, perquè pugui rebre
reflexos de quars dins l’aigua de l´Ebre
i un càlid desig d’un sentit per molts anys.

(Dedicat a Sandra
pel seu aniversari)