ÚNICA

Totes les imatges que et reflecteixen al paper
Son garlandes penjades que enllumenen el carrer
D’on desclouen el record de la mà entrellaçada
I l’abraçada rellent, la carícia infinita,
Resten al rerefons del calaix de dril folrat
Reposant el desgast del neguit enrinxolat


He escrit el teu nom en el pou més profund.


Tots els dibuixos que empastàrem al retall
D'orfes tovallons sobre taules de marbre
Ratlles de traç hipnòtic resseguiren els ulls
De mirada captiva, d’encalmat somriure
Resten al rerefons del calaix de dril folrat
Amagats de la memòria del record abandonat


He cridat el teu nom en el silenci més llunyà.


Records que m´ennueguen de llàgrimes plaents
Que cauen sobre els plecs dels retalls rebregats,
Que mullen les imatges que el temps ha escarbotat
Retroben les paraules que em van ser regalades,
Que trencaren els instants dels silencis gratuïts,
En obrir el calaix omplert del que no pot ser suplert.


He portat el teu nom a l’existència eterna.



Presentat al melorepte 17
Nothing compares 2U de Sinéad O'Connor

enllaç