Neixes, no saps que existeixes,
Però tots els que t’envolten riuen
I amb tu tots els que t’estimen viuen
Perquè neixes amb la sang del cos que deixes
No tries l'aire, ni el lloc ni el primer pas
Perquè neixes, sense saber que vius
I rere el plor veus la llum i somrius
Perquè neixes, sense saber que estàs.
Creixes, i de tot el que ets, en gaudeixes
I la pell se’t despulla de totes les espases
Transformades en roses que per estimar prepares
Amb gotes de cor obert que ens ofereixes
I amb tots els que t'envolten rius
Perquè creixes, i amb tu l'ànima respira
Creixes ferm com la llavor que s'ha fet tija.
Perquè la vida és bella i sobrevius.
I ara, mors, satisfet del camí recorregut
Sense luxes ni abundància, amb l'única riquesa
De ser lliure pels camins de la pobresa
Perquè mors, car la vida que has tingut
Que per tu, ha estat la teva i l'estimada
Reviuries dins un rull el que l’atzar t´ha portat
Perquè és la teva, l’estimada i desitjada
Perquè mores i amb tu mor felicitat.
Presentat al Melorepte nº 20 proposat per llampec
Noa "Beautiful that way"
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Fa 1 any
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada