Barcelona, el cel, el mar...

Visites

divendres, 13 de juny del 2008

Pruïja





Portes tancades que cauen a plom una damunt d’una altra
Cauen de l’escambell quan son cercades i guiades
Per la força irreverent que revolta els cors ferits
Que esquerden la matèria irrebatible fent-ne escletxes
Perquè a raig la llum travessi sense besllums ni galindaines.

Segueix el fil diàfan que amb degotall esfilegues
Des del petit boscall de pensaments alegres
Plantats en el camí de breny farcit de brolla
Que et porta incessable fins a qui conscientment t’espera
Amb un devessall de raimes per fer llibre.

L' afany que m’ofereixes ja és reconeguda victòria
I posa fi a la recerca il.limitada i persistent
Entre la sal de la terra i el cel enllaminat.
I ara que m’has trobat, gaudeix del descobriment.
Aborda´m el jardí secret, que ja tens la porta oberta.

Co-Guanyador del Melorepte 18 "Secret Garden" de Bruce Springsteen




enllaç

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes