Sola

Sola,
En l’esperança del refugi que m’empari
del que em manca m’encobreixi
del que anhelo me' n farceixi

Perquè sola
No em minva els ànims la darwiniana pluja
Ni el fosc passat que m’ha ferit la fesomia
M’omple d’odi, ni recances, ni venjances.

Perquè arranjo bitllet sense tornada
Sola em queda el regust de mi mateixa
De la llum que avui m’ha entrat per una escletxa
i que m’ha atret per esperart-te encara sola

Sola m’acompanya el meu silenci
Il•lusionant-me per que el destí calent m’abraci
Que la foscor que deixo enrere es faci llum
I extraviï l’equipatge maltrobat fins els meus dies

Perquè sola, l’encanteri no és efímer
Sola espero eternament fins al deliri
ferida l’ànima nua i sense sacrifici
Alliberada per fi del captiveri.

Perquè viva
respirant la meva soledat
Romandré mullada fins cercar-te
Millor sola provaré la llibertat.


Presentat al Repte Poètic Visual nº 34 de RC

Enllaç