Letàrgia

Vigila,
vibra la parpella en sa nuança
Tremolosa obre escletxa al despertar
La ensucrada mandrosia que et farceix

Remor serena engronxa el somni
Blefaròtic el tic que et clausura l´esperit
Apaivagat en el vestit de carn i ossos
D´epidèrmia ressecada i bell acartronat,
cec el porus pels perennes raigs
Omnipresents enfiladissos pel teu rostre

Aixopluc solitari, no requereixo res més
La cirera ja és penjant de l´alta branca
Tendre, resquillosa i reflectant
el teus ulls que en apropar-se´n parlen
paraules d´enyorança
gloten plor del llagrimer
suor calmada,
calfred amarg,
badall vital.

Enllaç