Papa, ara sí
Ja ha arribat l´hora,
lentament la llum s´enfosqueix
Me´n adono que no trigaré gaire en veure´t.
El meu cos detecta la teva presència
I es contrau impertinent sense dolor
El meu cor pateix, però no com sempre,
Ara exaltat per una anhelada retrobada.
El meu cap per fi desxifra l´enigma
Que la humanitat reclama desde fa segles
Papa, ara sí
Et sento més aprop teu
Quinze anys paint la teva absència i ara
Et sento papa.
Ja ha arribat l´hora
que comparteixi la teva nit eterna amb tu
Just m´he vist a terra,
m´ha vençut la consciència i ha marxat,
Creuant-se amb tu,
pel mateix camí per on m´has vingut a veure
i t´he vist amb mi
com quan jugàva enfilat sobre la teva espatlla,
i em portaves pel voltant de la taula rodona.
T´he vist com m´agafaves dins el mar,
fent- me tocar l´aigua amb la panxeta
T´he vist com corries incansable al costat meu
mentre anava amb bicicleta.
Et sento papa.
I no em puc moure,
però la teva energia em desprèn l´ ànima
La mama plora
i m´abraça
i em besa el front
i sento els seus llavis suaus
com denoten el seu desitg que aquest avió aterri
No crec en deus, inferns, cels ni paradisos.
Però crec en tu, papa.
Ja ha arribat l´hora
El meu buit per fi es torna a omplir,
Ja et veig, papa, com et sento.
Adèu mama,
ho sento.
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada