Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dimarts, 1 d’abril del 2008

A mi deixa´m tranquil.la

A que esperes per dir-li
A que esperes per dir-li el que d´una vegada et pot canviar la vida
A que esperes el que d´una revolada pot fer un gir de cent vuitanta graus el que estàs visquent a curt termini
A que esperes per publicar aquest secret ben amagat, ben guardat a pany i ferro, que per sort ningu el sap, i que per aixo es secret encara.
A que esperes a netejar-me amb totes les conseqüències.
A que esperes per dir-li
Ningú ho farà per tu, per que nomes tú tens aquesta veritat amagada.
Fes-me callar per deixar-te viure en pau cada segon, cada minut, cada hora, cada dia.
No deixis que jo et martiritzi més del compte i diga-li d´una vegada.
Desfes-te de l´angoixa de tenir-me tant present i aclareix-te el cap dient-li.
Digues-li d´una vegada i afronta tranquil el teu destí i a mi deixa´m tranquil·la.

Signat: La teva consciència



Enllaç

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes