Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dimecres, 30 d’abril del 2008

Si somrius



Si et sents trista i abatuda
i creus que s’enfonsa el món
no abandonis la partida
ni t’endinsis en la son
que t’allunya de la vida

Posa-hi sucre a la ferida
I el dolor se’t farà apàtic
Com el gris que has fet a mida
Dins els teus ulls acromàtics
I que suaument s’hi nia

Si l’amargor en la mirada
T’eclipsa tot l´entorn
Fins plorar desconsolada
Treu el pa de dins el forn
I farceix-lo amb melmelada

Que és més dolça una tristor
Si fas la foscor més lliure
Per poder veure en colors
Només et caldrà somriure
Acomiadant-te del dolor.

Sentiràs que el plor minora
i l’aigua que duus a la sang
cercarà sorra per fer-ne fang
trobant-me al costat teu alhora

Que somrius


Inspirat en la cançó Smile de Charles Chaplin

Presentat al Melorepte nº 10 de RC

Enllaç

dimarts, 29 d’abril del 2008

Sola

Photobucket

Sola,
En l’esperança del refugi que m’empari
del que em manca m’encobreixi
del que anhelo me' n farceixi

Perquè sola
No em minva els ànims la darwiniana pluja
Ni el fosc passat que m’ha ferit la fesomia
M’omple d’odi, ni recances, ni venjances.

Perquè arranjo bitllet sense tornada
Sola em queda el regust de mi mateixa
De la llum que avui m’ha entrat per una escletxa
i que m’ha atret per esperart-te encara sola

Sola m’acompanya el meu silenci
Il•lusionant-me per que el destí calent m’abraci
Que la foscor que deixo enrere es faci llum
I extraviï l’equipatge maltrobat fins els meus dies

Perquè sola, l’encanteri no és efímer
Sola espero eternament fins al deliri
ferida l’ànima nua i sense sacrifici
Alliberada per fi del captiveri.

Perquè viva
respirant la meva soledat
Romandré mullada fins cercar-te
Millor sola provaré la llibertat.


Presentat al Repte Poètic Visual nº 34 de RC

Enllaç

diumenge, 27 d’abril del 2008

Papa, ara si

Papa, ara sí

Ja ha arribat l´hora,
lentament la llum s´enfosqueix
Me´n adono que no trigaré gaire en veure´t.

El meu cos detecta la teva presència
I es contrau impertinent sense dolor
El meu cor pateix, però no com sempre,
Ara exaltat per una anhelada retrobada.
El meu cap per fi desxifra l´enigma
Que la humanitat reclama desde fa segles

Papa, ara sí

Et sento més aprop teu
Quinze anys paint la teva absència i ara

Et sento papa.

Ja ha arribat l´hora
que comparteixi la teva nit eterna amb tu
Just m´he vist a terra,
m´ha vençut la consciència i ha marxat,
Creuant-se amb tu,
pel mateix camí per on m´has vingut a veure
i t´he vist amb mi

com quan jugàva enfilat sobre la teva espatlla,
i em portaves pel voltant de la taula rodona.

T´he vist com m´agafaves dins el mar,
fent- me tocar l´aigua amb la panxeta
T´he vist com corries incansable al costat meu
mentre anava amb bicicleta.

Et sento papa.
I no em puc moure,
però la teva energia em desprèn l´ ànima

La mama plora
i m´abraça

i em besa el front

i sento els seus llavis suaus
com denoten el seu desitg que aquest avió aterri

No crec en deus, inferns, cels ni paradisos.
Però crec en tu, papa.

Ja ha arribat l´hora
El meu buit per fi es torna a omplir,

Ja et veig, papa, com et sento.
Adèu mama,
ho sento.

Enllaç

dijous, 17 d’abril del 2008

El banc vermell

Les nostres mirades responen soles
les preguntes formulades,
El caprici del temps va assolir el seu criteri
separant-nos, però ara
que hem tornat a retrobar-nos
es hora d´ensenyar
les nostres cartes amagades

Va pasar el tren que els dos varem rebutjar,
M´ho estas dient aguantant-me la mirada
al mateix banc vermell on ens trovem ara asseguts
Sota l´arbre on fa quinze anys ens vam besar.

Per guarir-me de la llum que el sol derrama
He vingut sota l´arbre de la plaça
L´enyorança que et tenia se m´escampa
pels meus ulls que no miren on demanes.

Amb un gest aclucant l´ull em dius “apropa´t”
Mentre acosto lentament la meva cara
Un instant. Es para el temps. Ja tot s´atura
i un peto ressona tendre a cada galta.

ens vàrem dir adèu
enyorança eterna escrita en el cor
Permanentment esculpida durant els nostres viatges
I ara que et veig i t´aguanto la mirada
L´ombra de l´arbre amaga el plor protagonista
Que tantes nits d´insomni ardent ha estat present

Però estic content per ternir-te entre els meus braços
Com fa quinze anys, a la plaça,
sota l´arbre que cubreix el banc vermell


Enllaç

Letàrgia

Vigila,
vibra la parpella en sa nuança
Tremolosa obre escletxa al despertar
La ensucrada mandrosia que et farceix

Remor serena engronxa el somni
Blefaròtic el tic que et clausura l´esperit
Apaivagat en el vestit de carn i ossos
D´epidèrmia ressecada i bell acartronat,
cec el porus pels perennes raigs
Omnipresents enfiladissos pel teu rostre

Aixopluc solitari, no requereixo res més
La cirera ja és penjant de l´alta branca
Tendre, resquillosa i reflectant
el teus ulls que en apropar-se´n parlen
paraules d´enyorança
gloten plor del llagrimer
suor calmada,
calfred amarg,
badall vital.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Un circ massa proper

Estava tot com cada dia… les llums enceses, les cabòries a punt per l´inici de l´espectacle. Tot perfecte perquè els artistes comencessin el seu número diari. Hi havia un comodí que a l'inici feia de presentador: - Senyores i senyors… a la pista número dos…els….inigualables… Bi… and Ge! -dos fabulosos micos saltant un sobre l´altre, repetició idèntica del dia anterior. Aquest número ja l´havia vist anys enrere però quedava força més vistós aleshores quan eren dues puces. El pallasso sortia entre números, per anivellar el resultat de les actuacions, de vegades massa evidents. I com el veies patir, pobre, intentant agradar al petit públic fent tot tipus de jocs malabars, entorpits expressament per arrancar un petit somriure. Mentretant, el comodí – que ara feia de mosso de pista- recollía com podía els utensilis, doncs l´arena no es veia, estava plena de andròmines que havien fet servir els de l´espectacle anterior. Per fi presentàven el proper número.. – Senyores i senyors…. A la pista número dos… els… magnifics… Ge… and Bi!- Dos petits malabaristes que amb molts esforços intentaven esquivar tot tipus de llançaments que, alguns amb mala baba, es feien un a l´altre, fins que es calentaven com quan exploten les crispetes al arribar al seu punt màxim d´ebullició i llavors venia la pataleta, el plor i…GONG!! El comodí - ara mestre de cerimònies- va fe sonar el gong i es donar per acabada la funció. Ens vem disposar a sopar metre pensàvem em posar una xarxa al balcó.

Enllaç
Presentat al Repte nº 319 Tema: El Circ

dimarts, 8 d’abril del 2008

Llegeix-me quan et faci falta

Ara, diga´m per què t´ennuega aquesta pena
Als teus bonics ulls hi ha un dolor que t´encadena
Aquesta pena que et fereix, no la deixis allotjar-se
Per què el teu cor encongeix i no deixa alliberar-te
No voldria veure´t aixi per molt que vulguis disimular-ho
Si la tristor no et deixa viure, no vulguis callar-ho
Diga´m, digues-m´ho tu sobre la meva espatlla, plorant
Compte amb mi ara i sempre per aixi seguir caminant
Camina per que aixi és la manera d´anar descobrint camí
Siguin rectes, corves o plens de pedres, trobaràs el teu destí.
Tan segura et vaig conèixer i ara la teva ala trencada
Deixa-me-la arreglar, la vull veure curada
Però, tu saps molt be que les penes van i desapareixen
Altre cop somriuràs i seràs feliç com les flors que al maig floreixen
Cada pas que hagis fet, cada pas que facis encara
Pot ser errat , pot ser encertat, però t´enforteix la mirada
Vinga, no has de plorar . et vull veure vibrar allí en lo mês alt.
Camina, mira endavant, agafa embrantzida i fes um salt.
I quan s´aturi aquesta pluja tèbia i fina
vull veure´t somriure
per compartir la teva alegria.


Enllaç

Xocolata amb llet


Hi ha molts tipus de xocolata.. i fins i tot ara, no sé des de quan, mesuren amb percentatges la quantitat de cacao.
A en Josep sempre li ha agradat la xocolata amb llet, amb totes les seves vertents.. sigui amb nous, amb panses, amb cafè amb ametlles.. , no així però amb la xocolata que en diem “negra”, que no porta gens de llet i la sensació al paladar pot resultar de gust fort i amarg. No li agrada la llet, desde petit que va deixar de tastar-la.. però el seu cos es conforma de moment, en rebre productes làctics, derivats de la llet com el formatge, el yogurt, els batuts,.. un substitut.
També hi ha molt tipus de sexe, fins i tot, i sense que en Josep sigui un gran expert, prefereix la qualitat a la quantitat. Li agrada el sexe.. Fer sexe amb una dona i totes les seves vertents… estigui a dalt, abaix, de costat, estirat, encongit... , amb amor..., pot fins i tot tenir la neurona del sexe lligada amb una corda mentre ella estira i estira com si olorés les feromones capulines a un kilometre ( com un gos mort de gana amb un troç de carn a dos metres, mentre la corda que el limita medeix metre i mig). Pot tenir, fins i tot, els pabellons auditius en alerta, les papiles gustatives atentes, l´olfacte ensinistrat per rebre les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l´any qualsevol sintoma del que pot ser un bocinet de lujuria, sexe , descontrol….. però de vegades el seu cos s´ha de conformar amb la solitut i el pensament que genera la amiga neurona i les ordres que li dona a l´altra amiga intima seva ( i que de vegades ell reflexiona) .. que menys mal que no tenim arpes ni peülles!!.. o tambè, els dies més mandrosos, es conforma amb menjar xocolata…- un substitut? – però que sigui amb llet, es clar.

dimarts, 1 d’abril del 2008

A mi deixa´m tranquil.la

A que esperes per dir-li
A que esperes per dir-li el que d´una vegada et pot canviar la vida
A que esperes el que d´una revolada pot fer un gir de cent vuitanta graus el que estàs visquent a curt termini
A que esperes per publicar aquest secret ben amagat, ben guardat a pany i ferro, que per sort ningu el sap, i que per aixo es secret encara.
A que esperes a netejar-me amb totes les conseqüències.
A que esperes per dir-li
Ningú ho farà per tu, per que nomes tú tens aquesta veritat amagada.
Fes-me callar per deixar-te viure en pau cada segon, cada minut, cada hora, cada dia.
No deixis que jo et martiritzi més del compte i diga-li d´una vegada.
Desfes-te de l´angoixa de tenir-me tant present i aclareix-te el cap dient-li.
Digues-li d´una vegada i afronta tranquil el teu destí i a mi deixa´m tranquil·la.

Signat: La teva consciència



Enllaç

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes