..

Encara Ara

Mirando al Mar

Per tot, gràcies

Surto endins si es pot fugir de tot, de res
Entro enfora si m’es permès tornar d'arreu, d’enlloc
D’on la mar que era blava, ara és verda, roja, fosca
D’entre les gotes que es perfilen, d’on neixen els colors
Hi ets tu, canalitzant-les totes elles, amb tendresa
Que la mar ja no és mai fosca, si hi ets tu ja té claror.

Per totes les nits que em gronxares
Sense les claus de les portes tancades
Invisibles carícies en la realitat rebudes
Cuidant-me les ànimes, acaronant-me les dues,
Omnipresent sempre, per tot, amic, gràcies.

Anys

Els teus vint, els teus trenta,
Els teus deu, els teus quaranta.
Obro altre cop la llibreta dels somnis
Per una plana a l'atzar, tallant pel mig
I amb cura acaricio la fina textura
Com allisant les lletres per preparar-les
Per ser llegides amb il•lusió.
La mateixa del que passa aniversaris
I viu els anys desant-los un per un
Dins la butxaca. Refugi
De la seva pròpia història.
La plana en blanc, nova, verge
Resta innocent a ser vestida
Per ser al llarg dels anys enyorada
Els que vindran vessats de lletres
Que farciran la llibreta dels somnis
Convertint-los en vivències
Com han fet amb els teus vint
Els teus trenta, els teus deu,
Els teus quaranta.

Voca People

NATURA

Sóc la remor de l'aigua que les pedres refreda
Un riu d’esperança que baixa per la fageda.
Sóc el tall de la flor que neix de la llavor
On l’hivern va deixar soterrat el teu nom.
Sóc el tronc de l'arbre escapçat pel vent
Que dorm cada nit prop el teu cor calent.
Sóc el meandre que voreja la verdesca
I enfila de nou el camí de l'aigua fresca.
Sóc la mel que l’abella al rusc amaga
Una tresca dins el bosc de les fades.
Sóc escultura de fulles, meravella futura
Un somni d'amor a una mare abatuda.

La cosa més bonica del món

Petita criatura, l'essència més pura
Va en pots petits,
Amor meu, ja ho sé, el mateix recipient també
Tanca el verí

M'arrisco, et miro i planejo
Una vida amb tu carregada de somnis
I si no es compleixen quan despertem
Amb la llum del dia ja veurem el que fem.


Jo tenia un botó sense ullal, un cuc de seda,
Mig parell de sabates de clown i una ànima plena,
Una guitarra trencada, un tren de joguina,
Una tarja envellida, i alguna moneda,
Una nou mig partida, mossegades de nena,
Una clau sense pany, la porta sempre oberta.
Un Van Gogh al lavabo, uns mitjons foradats,
La taula parada amb els plats migs trencats.
L'amagatall on guardava el meu rellotge de polsera,
Una llàntia, la clau de sol, un conill dins la xistera.


I ara tinc els colors que esmorzen amb mi
Asseguts a l'escala, al peu d'una església.
Els coloms que s'apropen a menjar de la mà,
Les engrunes de pa que fa dies els engreixa.
La paraula que neix, fresca i pura darrera un glop d'aigua
La fragància que desprèn la pell després d'estirar-se
Sobre l'herba mullada del bosc que es desperta a trenc d'alba.
Resto com un nen, vora el teu cos segur i calent
Amagat dels trons i la pluja que passin pacíficament.


Mai vaig poder cantar d'un sol cop
La cançó de les fades del mar, dels llamps per la vena
De les llàgrimes per plorar quan pagui la pena,
De la pàgina del ventre d'una llibreta bohèmia
De la gota de tinta en l'himne que et porta per nom

La cançó de la nena, la nina, més bonica del món.

(amb tu ... tot es bonic)

Dues llàgrimes

Som esparvers d'infèrtils sots sobre la pell
Esgarrinxada i felina es farta de mentida
La gata engabiada resta perduda per ell
Mentre el llop la sent com maula malferida.

Tèrboles aigües neixen per morir nues
Sobre el cau encara nou de vida
Regirat pel vent, n'esdevé runes
Des d'on s'inicia la muntada de bastida.

Som pomes verdes sobreviscudes a la collita
Entre les fulles del pomer que a contrallum
Insultant el sol les mira a traves de la gaixiva
En descobrir el color del foc abans del fum.

I si recordes el que vam ser fa quatre dies?
Tu i jo, tant sols tu i jo i les nostres ànimes
Vam viure tant, les nostres penes i alegries.
Que ara tan sols nomes això, som dues llàgrimes.