Si et sents trista i abatuda
i creus que s’enfonsa el món
no abandonis la partida
ni t’endinsis en la son
que t’allunya de la vida
Posa-hi sucre a la ferida
I el dolor se’t farà apàtic
Com el gris que has fet a mida
Dins els teus ulls acromàtics
I que suaument s’hi nia
Si l’amargor en la mirada
T’eclipsa tot l´entorn
Fins plorar desconsolada
Treu el pa de dins el forn
I farceix-lo amb melmelada
Que és més dolça una tristor
Si fas la foscor més lliure
Per poder veure en colors
Només et caldrà somriure
Acomiadant-te del dolor.
Sentiràs que el plor minora
i l’aigua que duus a la sang
cercarà sorra per fer-ne fang
trobant-me al costat teu alhora
Que somrius
Inspirat en la cançó Smile de Charles Chaplin
Presentat al Melorepte nº 10 de RC
Enllaç
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada