M´acompanya tendrament la mandrosia
Que embressola en el silenci de la nit
Engronxant-me m´acaronen tot el cos
Suaus llençols planers, llisats al llarg del llit
Els meus llavis es separen lentament
I denoten melindró i asperitat
S´humiteja en el meu somni el paladar
Culminant un sabor dolç i assalarat.
Ja es de dia i el sol cau per la finestra
Encoixinat veig en un costat l´escletxa
Per on passa el fil de llum matiner
fins l´habitació de parets blanques de cal freda
Sento l´aigua serenosa de la font
Com s´enganxa a cau d´orella el seu reureu
Com s´endinsa dins el canti de terrissa
Com s´emplena fent que el so sigui més greu
Fa sonora l´harmonia de la son
Els ocells i el murmuri de la gent
El silenci ha marxat des del carrer
I em desperta ... l´ olor a pa calent
Enllaç
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada