El sol de Barcelona

El sol de Barcelona
que m´enlluerna la cara
em diu que ha arribat l´hora
per despertar d´un bot
per dutxar-me i rentar-me
per beure aigua d´un got
que ja no és gaire d’hora
s´esta fent tard de pressa
i treure´m la disfressa
de son ràpidament
vestint-me sóc conscient
que la mandra m´acarona
que si ningú no m´enraona
fins i tot puc fer un cafè.


Els carrers son plens de gent
inconscients del que a mi em passa
fins la tarda hi ha impaciència
d´arribar corrents a casa
i estimar-te amb la mirada
per que el cor se´m accelera
i el pols em titubeja
quan tu puges les escales
reconec que tinc enveja
dels llocs per on tu passes.
I em donc compte que t´estimo
Que t´estimo nit i dia
Per això m´agrada dir-t´ho
Que avui serà un gran dia.
De nit la lluna blanca
Que ens mira d´alavora
De dia ja ho saps, nina
El sol de Barcelona

A qui estimo amb gran tendresa

Enllaç