Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dilluns, 11 de febrer del 2008

Mirant per la petita finestra d´un avió

Des d'aquí no té importància
com petites veus les normes quan observes des de l`aire.
Quin sentit té que els sentits ens mantinguin tan alerta
pel poder, la burocràcia, l'ambició, la soledat,
les manies, les enveges, les baralles, la riquesa
i milers de coses més
que fan la llista molt llarga
que la vida des del terra
pot ser dolça o pot ser amarga
si depèn de amb quins ulls miren
els ulls de cada persona
no és més cec el que no veu
si no qui amb els seus ulls distorsiona.
És qüestió de trobar la bona perspectiva
una muntanya s`enlaira quan camines cap al cim
si la mires des de l´aire no hi veus cim, veus la muntanya.


Enllaç

"Que la vista no t`enganyi, vola i mira, despres viu.
Obro parentesi- escrit des d´ un minuscul portàtil, a Paris on la lletra A es la lletra Q i moltes lletres canviades mès i desde on no hi ha manera de saber on son els parentesis, els accents, la c trencada... gràcies a la pesona que un dia em va ensenyar a fer servir el teclat QWERTY. Xavier, grâcies per deixar-me el portatil i la casa aquests tres dies- tanco parèntesi i c`est fini."

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes