El meu cor finalment s´ha parat en veure´t aparèixer per la porta. No sento res. Només com plores. Has deixat el plec de revistes sobre la tauleta . Jo ja no les podré llegir. Ningú sap per què ho he fet. Be, sí… Tu sí. Però que no et devori la consciència perquè no és el que vull. Tampoc sé si t´importa. De fet, crec que no. Ni tan sols sé per què plores. Sempre he estat sota la teva ombra o rere la teva personalitat. Ara estic impassible, com sempre, encara que a diferència d´ahir, avui sóc jo el protagonista.
Enllaç
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada