"Si aconseguim entendre'ns sense estar del tot d'acord, si aconseguim que el temps només sigui un escenògraf a sou, si aconseguim una paraula sense llençar-nos-la a la cara, enamorar-nos sense sorpreses ni flors, estimar-nos lluny del llit, si aconseguim que els records siguin un ahir suplent, que pesem més despullats que vestits, que inventem la vida cada matí, després, moure les muntanyes ens serà molt fàcil."
Aqui s´acaba la història. No se si serà per molt temps o per un instant petit. Gràcies a totes i a tots els que m ´heu anat llegint i donant suport. M´he divertit, m´ha agradat l´experiència i gràcies a ella he conegut gent molt maca que m´ha enriquit, també m´ha engreixat la meva llista telefònica i el millor de tot, m´ha fet reviure molts bons moments, tambè de tendres, tambe de feixucs, però tots enquadernats amb bona companyia i fins i tot alguns n´he pres amistat.
Gràcies.
4
comentarios:
Anònim
ha dit...
He llegit que també marxes d’RC. No et conec, Joan, només et conec a través de les teves paraules escrites, en els sentiments que interpreto, i em sap greu. Respecto les decisions, no en conec els motius i tampoc em calen per a dir-te que m’he sentit reconfortada per les teves paraules, que em pessiga l’ànima la teva poesia, que et trobaré a faltar. Recordes les teves paraules? “...compta amb mi ara i sempre per així seguir caminant, camina per que així és la manera d’anar descobrint camí siguin rectes, corbes o plens de pedres, trobaràs el teu destí. Cada pas que hagis fet, cada pas que facis encara pot ser errat , pot ser encertat, però t’enforteix la mirada.”
Estimat amic, la vida és com un tren que passa i baixem en una estació. Potser tornarem a pujar, però l'encontre amb d'altres ànimes afins, ha estat com màgia inexplicable. Em sento molt a prop teu. Baixem junts d'aquest tren, qui sap on ens trobarem. Et cercaré aquí! Molts petons i que tinguem sort. Per a mi ha estat un luxe ensopegar-te amb tota la teva humanitat i noblesa.
Bon viatge Joan. He entrat pocs cops a la teva pàgina, al teu blog, esper tornar a fer-ho en un futur. Ja saps on trovar-nos, a mi i a la meva Empar, la xantalam dels relats que ens van donar el primer contacte. Segueix pendent que elles es coneguin, ja saps que vull dir, i serà més tard o més d'hora, i no amaguis el carnet del Barça, per si de cas! Una abraçada i fins el proper port.
Veritat que seria meravellós Que les espases fossin un pal de la baralla Que l´escut una moneda portuguesa I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós Que les bases fossin un costat d´un triangle Que les esquadres només regles de diseny I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito I disparar donar-li una patada a una pilota I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós Que les bombes fossin globus de xiclet Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll I que la pólvora fora per fer focs artificials I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món Que el de “mi arma” andalús. Veritat que seria meravellós?
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Màscara/Bàrbara (#escriureésviure; 1)
-
La Carla Gracia Mercadé, autora de L'abisme (Ed. Univers) ens segueix
esperonant la neurona amb exercicis setmanals. El resultat del primer
(presència nomé...
-
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ...
Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac
sense control aclaparen i of...
El Jhonha amb Styr i la Blava
-
Avui tenim una aproximació que fa temps vaig dibuixar tot imaginant el
Jhonha. la seva fesomia està molt propera a aquesta imatge.
*Una aproximació al Jhon...
Cos de pas
-
-->
Se sap un cos que rep
l'alè orejat del vent
tallant-li el rostre;
un cos que escolta
el lament ardorós
de gavines en zel
mentre tanca el llibre d...
Nou blog
-
Renovar-se o morir!
A aquest blog li calia un canvi d'imatge, potser també estilística. M'he
passat a una adreça nova: indretsindomits.wordpress.com
¡Hola món! Hello world! Hola mundo!
-
Sóc un català de Centelles (Osona). Sóc un melòman, amant de la poesia, les
llengües i la informàtica. Sóc simpàtic i agradable en el tracte. M’agrada
fer ...
A miques
-
La Sofia va acabar d’esmicolar fins a l’impossible el quart tovalló de
paper. En va agafar un altre, mecànicament. No podia aixecar la vista del
seu quefe...
Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte)
-
Serà una pregunta, mai un dubte, transitar la drecera sinuosa
Que enllaça, com diàfana creença, el batec del meu cor al teu clar si de
nacre,
Que camina no...
Buscant el meu camí
-
*Així es diu el meu nou blog, que ja està llest i que aviat començarà a
funcionar en ple rendiment! Intentarem ser constants, he après dels meus
error...
D’amateur a actor professional
-
És molt fàcil deixar-se portar per la representació escènica i imaginar les
actuacions dels actors de cinema com si realment els haguessin estat
gravant me...
ametista
-
Quars violeta que desfà les nits
Com poeta canta el seu vers escrit
Sonors càntics de veu melodiosa
Esculpeixen aliens la pedra preciosa
Que del riu d’...
Hola, hola, caracola
-
*Quise estar cerca de ti cuando entres y yo aún esté trabajando, te dejo
mis palabras ante la ausencia de mi presencia, te dejo todo mi ser en estas
palabr...
Entrades
4 comentarios:
He llegit que també marxes d’RC. No et conec, Joan, només et conec a través de les teves paraules escrites, en els sentiments que interpreto, i em sap greu.
Respecto les decisions, no en conec els motius i tampoc em calen per a dir-te que m’he sentit reconfortada per les teves paraules, que em pessiga l’ànima la teva poesia, que et trobaré a faltar.
Recordes les teves paraules?
“...compta amb mi ara i sempre per així seguir caminant,
camina per que així és la manera d’anar descobrint camí
siguin rectes, corbes o plens de pedres, trobaràs el teu destí.
Cada pas que hagis fet, cada pas que facis encara
pot ser errat , pot ser encertat, però t’enforteix la mirada.”
Una abraçada.
Mercè
Estimat amic, la vida és com un tren que passa i baixem en una estació. Potser tornarem a pujar, però l'encontre amb d'altres ànimes afins, ha estat com màgia inexplicable.
Em sento molt a prop teu. Baixem junts d'aquest tren, qui sap on ens trobarem.
Et cercaré aquí! Molts petons i
que tinguem sort. Per a mi ha estat un luxe ensopegar-te amb tota la teva humanitat i noblesa.
helena
sí, ens coneixem virtualment. Hem compartit imatges i n'hem fet poemes junt amb d'altres com nosaltres.
:-)
Bon viatge Joan. He entrat pocs cops a la teva pàgina, al teu blog, esper tornar a fer-ho en un futur. Ja saps on trovar-nos, a mi i a la meva Empar, la xantalam dels relats que ens van donar el primer contacte. Segueix pendent que elles es coneguin, ja saps que vull dir, i serà més tard o més d'hora, i no amaguis el carnet del Barça, per si de cas!
Una abraçada i fins el proper port.
Ferran
Publica un comentari a l'entrada