No hi ets
I al no ser-hi ha marxat tot
No em sents ni et veig
Ni em veus. Ni et sento
Ni tan sols resquícies.
No hi ets.
Ni una olor, ni un record.
El soroll d’una paraula mal escrita
Llegir la teva veu
Dibuixada en un paper.
No hi ets.
Renèixer en l’enyorança
I restar esperant el teu retorn
Escoltant el teu silenci
Com fa renèixer la teva presència.
És la darrera tasca que faré per mi
Car insòlit benefici no espero ser assolit.
Els merescuts guardons
Pengen de la bella paciència
Mentre la flama de les nits
Que enllumenàvem es va extingint.
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Fa 1 any
2 comentarios:
De vegades els silencis no ens separen dels qui estimem. Tan sols ens converteixen en uns acompanyants callats.
Gràcies per enviar-nos els teus bells versos de nou. Gràcies per la teua immensa humanitat, amic, i per la teua veu calma de poeta.
Tota la resta, ja la saps.
Publica un comentari a l'entrada