Creu en el demà de festa matinera
Fuig de l’erm del fosc del lloc
Fas del manyac llunàtic el seny ferotge
Del goig de raig del sol fetitge
Creu i ratlla al negre entorn
Que t´aborda fns el ressó del teu nom
Retorb dels pors encalmats salvatges
La imatge nua de temps enllà
Ratlla les paraules impreses
Guarides en petits guions de futures escenes
Sinalefes entre mots lliures d´esquerdes
Pel escapar de l´avui que t´encadena.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada