Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dimarts, 23 de setembre del 2008

GIRONA (dibuix de rnbonet)


S’emmiralla el teu encís
Dins els rius d´on ets ofrena
La pedra de Sant Narcis
Al voltant de La Devesa
Dansaire en una sardana
La muralla t’engalana,
Capital empordanesa.

Entre les aigües del Ter,
Onyar, Güell i Galligants,
Bressol de Santa Maria
I jardí dels catalans.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes