He vingut a veure't com cada nit
per a sentir-me prop per darrera vegada
dels teus batecs de sal, des de la terra.
Per a sentir-me per fi destinatari
de la teva immensa abraçada.
He portat a ròssec totes les vides
que m'has ofert en cada bateig, cada nit.
I aquí les tens, perquè les desis
barrejades entre les altres i les ofereixis
al més desgraciat dels teus nàufrags.
Ara sóc deixeble de les secretes confessions
que totes les nits engrandeixen la teva saviesa.
Nits on en la lluita entre aigües sabedores
s'amaguen les paraules dels individus.
Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.
Presentat al Melorepte 27 proposat per desideri.
Tema: Canção do Mar
Artista: Dulce Pontes
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Fa 1 any
3 comentarios:
El poema és bellisim i tots sabem que aquest repte el tenies que haver guanyat tu. Per mi i se que per molta gent ets el guanyador.
Una abraçada
Sandra.
Ei! Gràcies x agregar-me!
El poema, com la cançó, bellíssim, et seguiré llegint.
ixnuir/ adrià
Jo sóc aquell qui ha begut la mar sencera
On les gavines xisclaren els noms de la terra
Amb la potència de l'horitzó que espera
Nous cossos per alimentar l'onatge i la desferra.
Tu ets, amic, d.
Publica un comentari a l'entrada