Barcelona, el cel, el mar...

Visites

diumenge, 24 d’agost del 2008

Escolta mar,




He vingut a veure't com cada nit
per a sentir-me prop per darrera vegada
dels teus batecs de sal, des de la terra.
Per a sentir-me per fi destinatari
de la teva immensa abraçada.

He portat a ròssec totes les vides
que m'has ofert en cada bateig, cada nit.
I aquí les tens, perquè les desis
barrejades entre les altres i les ofereixis
al més desgraciat dels teus nàufrags.

Ara sóc deixeble de les secretes confessions
que totes les nits engrandeixen la teva saviesa.
Nits on en la lluita entre aigües sabedores
s'amaguen les paraules dels individus.
Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.

Presentat al Melorepte 27 proposat per desideri.
Tema: Canção do Mar
Artista: Dulce Pontes

3 comentarios:

Sandy ha dit...

El poema és bellisim i tots sabem que aquest repte el tenies que haver guanyat tu. Per mi i se que per molta gent ets el guanyador.

Una abraçada

Sandra.

Adrià ha dit...

Ei! Gràcies x agregar-me!

El poema, com la cançó, bellíssim, et seguiré llegint.

ixnuir/ adrià

deomises ha dit...

Jo sóc aquell qui ha begut la mar sencera
On les gavines xisclaren els noms de la terra
Amb la potència de l'horitzó que espera
Nous cossos per alimentar l'onatge i la desferra.

Tu ets, amic, d.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes