Davant de l´Albufera
Papalloneja una barca
Engronxada per les ones
del mar que em fa feliç
sense l´encis delmar
em moriria
sense l´encis del mar
sota el cel llis.
Davant de l´Albufera
Les aigües tenen per tu
Totes les hores del dia
Amb llum de plenitud.
A la costa valenciana
Si es pon el sol, una parca
La gavina dins la mar
I els somnis dins la barca.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Davant de l´Albufera
Entrades
1 comentarios:
gracies pel teu coment!!
jo mai he tingut taula a casa, i gracies a deu, perque el que em faltaba es que després de passarme moltes hores entrenant al pavello, arrives a casa i tingues taula...
Publica un comentari a l'entrada