Aquesta nit cauen del cel,
Trenta espurnes sobre el pit,
Desig de famolenca criatura
Ans xuclador del teu mugró
Era puresa i reu absolut,
De la teva satisfacció
Calma i digne privilegi
Racó infinit de tendresa
De la mare és benefici.
I altres trenta sobre el front
fi del rostre enllumenat
deixalla de la partida
que ha perdut el jugador
finalitzat aquest joc
has deixat de ser joguina
Enjoncada amb el dolor
de la punxada d’una espina.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada