Riu de vida-la vida és teva

Neixes, no saps que existeixes,
Però tots els que t’envolten riuen
I amb tu tots els que t’estimen viuen
Perquè neixes amb la sang del cos que deixes
No tries l'aire, ni el lloc ni el primer pas
Perquè neixes, sense saber que vius
I rere el plor veus la llum i somrius
Perquè neixes, sense saber que estàs.

Creixes, i de tot el que ets, en gaudeixes
I la pell se’t despulla de totes les espases
Transformades en roses que per estimar prepares
Amb gotes de cor obert que ens ofereixes
I amb tots els que t'envolten rius
Perquè creixes, i amb tu l'ànima respira
Creixes ferm com la llavor que s'ha fet tija.
Perquè la vida és bella i sobrevius.

I ara, mors, satisfet del camí recorregut
Sense luxes ni abundància, amb l'única riquesa
De ser lliure pels camins de la pobresa
Perquè mors, car la vida que has tingut
Que per tu, ha estat la teva i l'estimada
Reviuries dins un rull el que l’atzar t´ha portat
Perquè és la teva, l’estimada i desitjada
Perquè mores i amb tu mor felicitat.

Presentat al Melorepte nº 20 proposat per llampec
Noa "Beautiful that way"

Pruïja

Portes tancades que cauen a plom una damunt d’una altra
Cauen de l’escambell quan son cercades i guiades
Per la força irreverent que revolta els cors ferits
Que esquerden la matèria irrebatible fent-ne escletxes
Perquè a raig la llum travessi sense besllums ni galindaines.

Segueix el fil diàfan que amb degotall esfilegues
Des del petit boscall de pensaments alegres
Plantats en el camí de breny farcit de brolla
Que et porta incessable fins a qui conscientment t’espera
Amb un devessall de raimes per fer llibre.

L' afany que m’ofereixes ja és reconeguda victòria
I posa fi a la recerca il.limitada i persistent
Entre la sal de la terra i el cel enllaminat.
I ara que m’has trobat, gaudeix del descobriment.
Aborda´m el jardí secret, que ja tens la porta oberta.

Co-Guanyador del Melorepte 18 "Secret Garden" de Bruce Springsteen

enllaç

ÚNICA

Totes les imatges que et reflecteixen al paper
Son garlandes penjades que enllumenen el carrer
D’on desclouen el record de la mà entrellaçada
I l’abraçada rellent, la carícia infinita,
Resten al rerefons del calaix de dril folrat
Reposant el desgast del neguit enrinxolat


He escrit el teu nom en el pou més profund.


Tots els dibuixos que empastàrem al retall
D'orfes tovallons sobre taules de marbre
Ratlles de traç hipnòtic resseguiren els ulls
De mirada captiva, d’encalmat somriure
Resten al rerefons del calaix de dril folrat
Amagats de la memòria del record abandonat


He cridat el teu nom en el silenci més llunyà.


Records que m´ennueguen de llàgrimes plaents
Que cauen sobre els plecs dels retalls rebregats,
Que mullen les imatges que el temps ha escarbotat
Retroben les paraules que em van ser regalades,
Que trencaren els instants dels silencis gratuïts,
En obrir el calaix omplert del que no pot ser suplert.


He portat el teu nom a l’existència eterna.



Presentat al melorepte 17
Nothing compares 2U de Sinéad O'Connor

enllaç

Ametista

Quars violeta que desfà les nits
com poeta canta el seu vers escrit
sonors càntics de veu melodiosa.
Esculpeixen aliens la pedra preciosa,
que del riu d’on és la terra sura,
i ofereix tendresa en pots de confitura.

La dolça terra que la va veure néixer
permet l'amistat per veure-la créixer
amb fervents paraules que desfan la nit
seguit del silenci del cor encongit.

El cor i el silenci, de nit son companys
i vencen la distància, perquè pugui rebre
reflexos de quars dins l’aigua de l´Ebre
i un càlid desig d’un sentit per molts anys.

(Dedicat a Sandra
pel seu aniversari)