Si amor és mirar-me als teus ulls
I molt a dins el seu foc sentir
Si és la bella il·lusió de viure
O és el mai explicat desig
Si és sentir tes constants carícies
I morir d’alegria i dolor
És amor! el que a l’ànima sento
El que a l’ànima sento és amor.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
3 comentarios:
Aix! Aquest poema és una cançó, bonica per dins i per fora. Com tu.
Un petó.
És bonic l'amor, eh? El poema és una bonica manera de dir t'estime. M'ha agradat molt.
Besets!
Un poema preciós. L'amor és dificil de definir però n'has fet una bona descripció.
vagi b!
P.D. no em deixa publicar, a veure si ara surt, coi!
Publica un comentari a l'entrada