Barcelona, el cel, el mar...

Visites

Contador Web

diumenge, 2 de novembre del 2008


NO HI HA POEMA
NI PARAULA
QUE NI TAN SOLS
S´ACOSTI
A PODER
EXPLICAR
EL QUE
T´ESTIMO

Publicado por Jimbielard  

3 comentarios:

Anònim ha dit...

Quina declaració més salvatge i profunda. Quina meravella que algú et digui això per fer palès el seu amor veritable!

M'alegra veure't!

2 de novembre del 2008, a les 21:52  
Rosabel Gumbau González ha dit...

Digues que sí! Alguns sentiments, nombroses emocions, no necessiten paraules ni versos. Per tot allò no dit.
Petons.
PD. Però fes poemes, eh? Que m'agraden molt. :-)

2 de novembre del 2008, a les 22:09  
Escèptica ha dit...

L'amor fet poesia. Enhorabona!

3 de novembre del 2008, a les 12:30  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes
 
Trobaràs en els altres tots els defectes que et pertanyen © 2007 Template feito por Templates para Você