"Si aconseguim entendre'ns sense estar del tot d'acord, si aconseguim que el temps només sigui un escenògraf a sou, si aconseguim una paraula sense llençar-nos-la a la cara, enamorar-nos sense sorpreses ni flors, estimar-nos lluny del llit, si aconseguim que els records siguin un ahir suplent, que pesem més despullats que vestits, que inventem la vida cada matí, després, moure les muntanyes ens serà molt fàcil."
Aqui s´acaba la història. No se si serà per molt temps o per un instant petit. Gràcies a totes i a tots els que m ´heu anat llegint i donant suport. M´he divertit, m´ha agradat l´experiència i gràcies a ella he conegut gent molt maca que m´ha enriquit, també m´ha engreixat la meva llista telefònica i el millor de tot, m´ha fet reviure molts bons moments, tambè de tendres, tambe de feixucs, però tots enquadernats amb bona companyia i fins i tot alguns n´he pres amistat.
Creu en el demà de festa matinera Fuig de l’erm del fosc del lloc Fas del manyac llunàtic el seny ferotge Del goig de raig del sol fetitge Creu i ratlla al negre entorn Que t´aborda fns el ressó del teu nom Retorb dels pors encalmats salvatges La imatge nua de temps enllà Ratlla les paraules impreses Guarides en petits guions de futures escenes Sinalefes entre mots lliures d´esquerdes Pel escapar de l´avui que t´encadena.
S’emmiralla el teu encís Dins els rius d´on ets ofrena La pedra de Sant Narcis Al voltant de La Devesa Dansaire en una sardana La muralla t’engalana, Capital empordanesa.
Entre les aigües del Ter, Onyar, Güell i Galligants, Bressol de Santa Maria I jardí dels catalans.
Veritat que seria meravellós Que les espases fossin un pal de la baralla Que l´escut una moneda portuguesa I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós Que les bases fossin un costat d´un triangle Que les esquadres només regles de diseny I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito I disparar donar-li una patada a una pilota I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós Que les bombes fossin globus de xiclet Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll I que la pólvora fora per fer focs artificials I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món Que el de “mi arma” andalús. Veritat que seria meravellós?
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Màscara/Bàrbara (#escriureésviure; 1)
-
La Carla Gracia Mercadé, autora de L'abisme (Ed. Univers) ens segueix
esperonant la neurona amb exercicis setmanals. El resultat del primer
(presència nomé...
Trepitjo el passat
-
Avui mentre trepitjo la linia continua
de la carretera que va de El Masnou
a Vilassar de Mar, trenco el meu silenci.
Deixo les paraules complexes
que di...
El Jhonha amb Styr i la Blava
-
Avui tenim una aproximació que fa temps vaig dibuixar tot imaginant el
Jhonha. la seva fesomia està molt propera a aquesta imatge.
*Una aproximació al Jho...
Roders
-
Escampats pel triangle immens que avui és nostre,
niats els ulls amb milanes voltoneres,
voregem la son cargolada dels flamencs,
tot subjectant amb cura ...
Nou blog
-
Renovar-se o morir!
A aquest blog li calia un canvi d'imatge, potser també estilística. M'he
passat a una adreça nova: indretsindomits.wordpress.com
¡Hola món! Hello world! Hola mundo!
-
Sóc un català de Centelles (Osona). Sóc un melòman, amant de la poesia, les
llengües i la informàtica. Sóc simpàtic i agradable en el tracte. M’agrada
fer ...
A miques
-
La Sofia va acabar d’esmicolar fins a l’impossible el quart tovalló de
paper. En va agafar un altre, mecànicament. No podia aixecar la vista del
seu quefe...
Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte)
-
Serà una pregunta, mai un dubte, transitar la drecera sinuosa
Que enllaça, com diàfana creença, el batec del meu cor al teu clar si de
nacre,
Que camina no...
Buscant el meu camí
-
*Així es diu el meu nou blog, que ja està llest i que aviat començarà a
funcionar en ple rendiment! Intentarem ser constants, he après dels meus
error...
D’amateur a actor professional
-
És molt fàcil deixar-se portar per la representació escènica i imaginar les
actuacions dels actors de cinema com si realment els haguessin estat
gravant me...
El meu avi
-
Avi, com va anar tot plegat ? Pots explicar-m'ho? D'home a home avi, que ja
tinc vuit anys, no sóc pas cap criatura. Vas tenir por, vas plorar ? La
fotogra...
ametista
-
Quars violeta que desfà les nits
Com poeta canta el seu vers escrit
Sonors càntics de veu melodiosa
Esculpeixen aliens la pedra preciosa
Que del riu d’...
Hola, hola, caracola
-
*Quise estar cerca de ti cuando entres y yo aún esté trabajando, te dejo
mis palabras ante la ausencia de mi presencia, te dejo todo mi ser en estas
palabr...