"Si aconseguim entendre'ns sense estar del tot d'acord, si aconseguim que el temps només sigui un escenògraf a sou, si aconseguim una paraula sense llençar-nos-la a la cara, enamorar-nos sense sorpreses ni flors, estimar-nos lluny del llit, si aconseguim que els records siguin un ahir suplent, que pesem més despullats que vestits, que inventem la vida cada matí, després, moure les muntanyes ens serà molt fàcil."
He vingut a veure't com cada nit per a sentir-me prop per darrera vegada dels teus batecs de sal, des de la terra. Per a sentir-me per fi destinatari de la teva immensa abraçada.
He portat a ròssec totes les vides que m'has ofert en cada bateig, cada nit. I aquí les tens, perquè les desis barrejades entre les altres i les ofereixis al més desgraciat dels teus nàufrags.
Ara sóc deixeble de les secretes confessions que totes les nits engrandeixen la teva saviesa. Nits on en la lluita entre aigües sabedores s'amaguen les paraules dels individus. Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.
Presentat al Melorepte 27 proposat per desideri. Tema: Canção do Mar Artista: Dulce Pontes
Davant de l´Albufera Papalloneja una barca Engronxada per les ones del mar que em fa feliç sense l´encis delmar em moriria sense l´encis del mar sota el cel llis.
Davant de l´Albufera Les aigües tenen per tu Totes les hores del dia Amb llum de plenitud.
A la costa valenciana Si es pon el sol, una parca La gavina dins la mar I els somnis dins la barca.
Aquesta nit cauen del cel, Trenta espurnes sobre el pit, Desig de famolenca criatura Ans xuclador del teu mugró Era puresa i reu absolut, De la teva satisfacció Calma i digne privilegi Racó infinit de tendresa De la mare és benefici.
I altres trenta sobre el front fi del rostre enllumenat deixalla de la partida que ha perdut el jugador finalitzat aquest joc has deixat de ser joguina Enjoncada amb el dolor de la punxada d’una espina.
I em trobo atrapat per la teva fragància La teva elegància que em te estabornit La teva presència que el meu cor esclafa Demano clemència, allibera'm de tu.
Desfés-me de la teva substància La teva constància en posseir-me El teu encanteri, infinit i magmàtic Demano clemència, deslliga'm de tu.
No donis més corda que ja no vull dansa Desclou-me la capsa quan la música aturi I allibera l'esclau del meu cor latent, Insistent t'ho demano, t'ho suplico, clement.
Co-guanyador junt amb Rita O'Neal del Melorepte 24 proposat per la Dolça Parvati Mercy de Duffy
Veritat que seria meravellós Que les espases fossin un pal de la baralla Que l´escut una moneda portuguesa I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós Que les bases fossin un costat d´un triangle Que les esquadres només regles de diseny I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito I disparar donar-li una patada a una pilota I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós Que les bombes fossin globus de xiclet Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll I que la pólvora fora per fer focs artificials I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món Que el de “mi arma” andalús. Veritat que seria meravellós?
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Màscara/Bàrbara (#escriureésviure; 1)
-
La Carla Gracia Mercadé, autora de L'abisme (Ed. Univers) ens segueix
esperonant la neurona amb exercicis setmanals. El resultat del primer
(presència nomé...
Trepitjo el passat
-
Avui mentre trepitjo la linia continua
de la carretera que va de El Masnou
a Vilassar de Mar, trenco el meu silenci.
Deixo les paraules complexes
que di...
El Jhonha amb Styr i la Blava
-
Avui tenim una aproximació que fa temps vaig dibuixar tot imaginant el
Jhonha. la seva fesomia està molt propera a aquesta imatge.
*Una aproximació al Jho...
Roders
-
Escampats pel triangle immens que avui és nostre,
niats els ulls amb milanes voltoneres,
voregem la son cargolada dels flamencs,
tot subjectant amb cura ...
Nou blog
-
Renovar-se o morir!
A aquest blog li calia un canvi d'imatge, potser també estilística. M'he
passat a una adreça nova: indretsindomits.wordpress.com
¡Hola món! Hello world! Hola mundo!
-
Sóc un català de Centelles (Osona). Sóc un melòman, amant de la poesia, les
llengües i la informàtica. Sóc simpàtic i agradable en el tracte. M’agrada
fer ...
A miques
-
La Sofia va acabar d’esmicolar fins a l’impossible el quart tovalló de
paper. En va agafar un altre, mecànicament. No podia aixecar la vista del
seu quefe...
Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte)
-
Serà una pregunta, mai un dubte, transitar la drecera sinuosa
Que enllaça, com diàfana creença, el batec del meu cor al teu clar si de
nacre,
Que camina no...
Buscant el meu camí
-
*Així es diu el meu nou blog, que ja està llest i que aviat començarà a
funcionar en ple rendiment! Intentarem ser constants, he après dels meus
error...
D’amateur a actor professional
-
És molt fàcil deixar-se portar per la representació escènica i imaginar les
actuacions dels actors de cinema com si realment els haguessin estat
gravant me...
El meu avi
-
Avi, com va anar tot plegat ? Pots explicar-m'ho? D'home a home avi, que ja
tinc vuit anys, no sóc pas cap criatura. Vas tenir por, vas plorar ? La
fotogra...
ametista
-
Quars violeta que desfà les nits
Com poeta canta el seu vers escrit
Sonors càntics de veu melodiosa
Esculpeixen aliens la pedra preciosa
Que del riu d’...
Hola, hola, caracola
-
*Quise estar cerca de ti cuando entres y yo aún esté trabajando, te dejo
mis palabras ante la ausencia de mi presencia, te dejo todo mi ser en estas
palabr...
Entrades
