Un circ massa proper

Estava tot com cada dia… les llums enceses, les cabòries a punt per l´inici de l´espectacle. Tot perfecte perquè els artistes comencessin el seu número diari. Hi havia un comodí que a l'inici feia de presentador: - Senyores i senyors… a la pista número dos…els….inigualables… Bi… and Ge! -dos fabulosos micos saltant un sobre l´altre, repetició idèntica del dia anterior. Aquest número ja l´havia vist anys enrere però quedava força més vistós aleshores quan eren dues puces. El pallasso sortia entre números, per anivellar el resultat de les actuacions, de vegades massa evidents. I com el veies patir, pobre, intentant agradar al petit públic fent tot tipus de jocs malabars, entorpits expressament per arrancar un petit somriure. Mentretant, el comodí – que ara feia de mosso de pista- recollía com podía els utensilis, doncs l´arena no es veia, estava plena de andròmines que havien fet servir els de l´espectacle anterior. Per fi presentàven el proper número.. – Senyores i senyors…. A la pista número dos… els… magnifics… Ge… and Bi!- Dos petits malabaristes que amb molts esforços intentaven esquivar tot tipus de llançaments que, alguns amb mala baba, es feien un a l´altre, fins que es calentaven com quan exploten les crispetes al arribar al seu punt màxim d´ebullició i llavors venia la pataleta, el plor i…GONG!! El comodí - ara mestre de cerimònies- va fe sonar el gong i es donar per acabada la funció. Ens vem disposar a sopar metre pensàvem em posar una xarxa al balcó.

Enllaç
Presentat al Repte nº 319 Tema: El Circ