Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dimarts, 8 d’abril del 2008

Xocolata amb llet


Hi ha molts tipus de xocolata.. i fins i tot ara, no sé des de quan, mesuren amb percentatges la quantitat de cacao.
A en Josep sempre li ha agradat la xocolata amb llet, amb totes les seves vertents.. sigui amb nous, amb panses, amb cafè amb ametlles.. , no així però amb la xocolata que en diem “negra”, que no porta gens de llet i la sensació al paladar pot resultar de gust fort i amarg. No li agrada la llet, desde petit que va deixar de tastar-la.. però el seu cos es conforma de moment, en rebre productes làctics, derivats de la llet com el formatge, el yogurt, els batuts,.. un substitut.
També hi ha molt tipus de sexe, fins i tot, i sense que en Josep sigui un gran expert, prefereix la qualitat a la quantitat. Li agrada el sexe.. Fer sexe amb una dona i totes les seves vertents… estigui a dalt, abaix, de costat, estirat, encongit... , amb amor..., pot fins i tot tenir la neurona del sexe lligada amb una corda mentre ella estira i estira com si olorés les feromones capulines a un kilometre ( com un gos mort de gana amb un troç de carn a dos metres, mentre la corda que el limita medeix metre i mig). Pot tenir, fins i tot, els pabellons auditius en alerta, les papiles gustatives atentes, l´olfacte ensinistrat per rebre les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l´any qualsevol sintoma del que pot ser un bocinet de lujuria, sexe , descontrol….. però de vegades el seu cos s´ha de conformar amb la solitut i el pensament que genera la amiga neurona i les ordres que li dona a l´altra amiga intima seva ( i que de vegades ell reflexiona) .. que menys mal que no tenim arpes ni peülles!!.. o tambè, els dies més mandrosos, es conforma amb menjar xocolata…- un substitut? – però que sigui amb llet, es clar.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes