Consols

Iaies.. no soles caminen, ni tampoc s´aturen
Seguint les rajoles de estretes aceres
Que abans eren fang i un mar de dreceres
rastre de petjades, espardenyes brutes

La cadira fora , a prendre la fresca
Petant la xerrada amb la porta oberta
El tramvia passa prop la roba estesa
Que surti la iaia, cridà una noieta

que em doni pa amb oli, com fa cada tarda
i pa de pessic, per amagar la gana
camisa nuada, pantalons de pana
bufanda de llana que sa mare carda.

Iaies, que ens donen la vida, resant parenostres
Que escolten sardanes des de que vam néixer.
I que en temps de guerra volen veure'ns créixer
Sense carn, ni peix, ni dolços ni postres

Ja no hi ha cadires prop la porta oberta
Tampoc hi ha tramvies, ni fang, ni drecera
Tan sols la negror de l´ombra a l´acera
Que surti la iaia, cridà una noieta

S´escolten les notes cançons de bressol
Que la iaia canta per fer-nos dormir
Ja no hi a pa amb oli, ni pa de pessic
però si la recordes si queda Consol.

Homenatge pòstum a les meves estimades Iaies Consol i Consuelo

Enllaç