No pot haver
nostàlgia amb tanta força
No es pot estar
tan viu amb l´anima morta
Per què no hi ets
quan obro aquesta porta
amb la il.lusió
De veure´t rere d´ella
Però amb frustració
M´arranco una costella
En descobrir
Que només estic jo.
Es pot tenir
La felicitat complerta?
Si existeix
Jo no la he descoberta
Però estic segur
Que això molt se li assembla
Esperaré
Poder assolir-la amb tu
No pot haver
Distància que ens separi
Si es pot trobar
Foguera que s´amagui
Sí que existeix
El cor se´m derriteix
Sí que conec
Moments que vaig tenir
Que amb carícies i abraçades
Poc a poc vas construir
Moments que ara encara
No deixen d´existir
Per què t´estimo , i ara
Es impossible resistir
Per que tot això que em dónes
No ho voldria perdre mai
Que la màgia que tu emanes
Pel camí que hem traçat
nineta , vida meva
Ja ningú la pot trencar
No pot haver
Ningú mes ……com tu
Enllaç
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Fa 1 any
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada