Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dimecres, 6 de febrer del 2008

No com tu

No pot haver
nostàlgia amb tanta força
No es pot estar
tan viu amb l´anima morta
Per què no hi ets
quan obro aquesta porta
amb la il.lusió
De veure´t rere d´ella
Però amb frustració
M´arranco una costella
En descobrir
Que només estic jo.


Es pot tenir
La felicitat complerta?
Si existeix
Jo no la he descoberta
Però estic segur
Que això molt se li assembla
Esperaré
Poder assolir-la amb tu

No pot haver
Distància que ens separi
Si es pot trobar
Foguera que s´amagui
Sí que existeix
El cor se´m derriteix

Sí que conec
Moments que vaig tenir
Que amb carícies i abraçades
Poc a poc vas construir

Moments que ara encara
No deixen d´existir
Per què t´estimo , i ara
Es impossible resistir

Per que tot això que em dónes
No ho voldria perdre mai
Que la màgia que tu emanes
Pel camí que hem traçat
nineta , vida meva
Ja ningú la pot trencar


No pot haver
Ningú mes ……com tu

Enllaç

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes