No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc regalar-te
Un adèu fins la tornada
Les maletes sense fer
Les sabates descordades
Tres monedes gresquen soles
dins del moneder
No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc recordar-te
Que t´estimo intensament
Amb la mirada als teus ulls
Esculpeixo aquest moment
Tinc tabac per quatre dies
Sis, si els nervis m´ho permeten
i assoleixo el que jo vull
No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc convidar-te
A que facis el viatge
Pujo al tren, mentre em recordes
que jo no porto equipatge
Ultim avís i tanquen portes.
Desde el tren dues paraules
ja no sonen, ja son sordes.
No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc abraçar-te
Per omplir-te de confiança
que el motiu de l´aventura
es per que tinc l´esperança
De tornar amb gran fortuna
d´equilibrar la balança
que fins ara en la misèria
injustament es decanta.
No hi ha temps el tren se´n va
Ni tan sols puc desitjar-te
Que la vida et faci riure
El tren avança, poc a poc
El que vull es sobreviure
Per poguer donar-t´ho tot
Mentre ens creuem la mirada
per ultima vegada,
no voldria penedir-me
No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc despedir-me.
Enllaç
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Fa 1 any
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada