Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dijous, 6 de març del 2008

Cançó en clau de lluna

Escoltant una cançó, que m´emporta al passat
m´enlluernen melodies d´un moment que s´ha acabat
Volant per uns instants cap a un record permanent
m´esgarrifa com es clava l´anyorança en el present

Sensacions de cara blanca que em saluda somrient
Veig la lluna com em guaita alegre i confident
Protegint-me de la nit fosca i tancada
Engronxat pel so les flautes fan sonata matinada

Cau el Sol el Mi el Re el Do i el Fa
I un silenci que no fa pausa se´n va.
Tot seguit el La sostén el Si bemol
La tornada ja m´engronxa en un bressol

Sons anònims que acompanyen l´estelada
S´estenen pel paisatge mentre aterra la rosada
Dibuixen els estels un estiu de caramel
Configuren partitura pentagrames ran del cel

Esgotant la melodía les seves notes passatjeres
L´emocio m´ha retornat milers d´estones rialleres
m´oxigenen els pulmons olors velles i oblidades
m´inunden les orelles les paraules retrobades

Fa un raig de llum minvar la cançó recordada
La conciència es benvinguda i em desperto a punt d´albada
he gaudit la melodia com si mai mes fos sonada
Mentre espero una altra nit a que torni a ser escoltada.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes