Els teus vint, els teus trenta,
Els teus deu, els teus quaranta.
Obro altre cop la llibreta dels somnis
Per una plana a l'atzar, tallant pel mig
I amb cura acaricio la fina textura
Com allisant les lletres per preparar-les
Per ser llegides amb il•lusió.
La mateixa del que passa aniversaris
I viu els anys desant-los un per un
Dins la butxaca. Refugi
De la seva pròpia història.
La plana en blanc, nova, verge
Resta innocent a ser vestida
Per ser al llarg dels anys enyorada
Els que vindran vessats de lletres
Que farciran la llibreta dels somnis
Convertint-los en vivències
Com han fet amb els teus vint
Els teus trenta, els teus deu,
Els teus quaranta.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada