Saps que t’estimo i no soc capaç
de dir-t’ho amb paraules?
Que no hi cap l’amor que et guardo
dins la paraula t’estimo?
Que se’m eixample la boca i se m’omple
quan dic que t’estimo
I el cor se m’infla tocant-me la pell
de tant que t’estimo?
Que els meus ulls parlen il.luminant-se
per dir que t’estimo
I tots els sentits desbocats es reuneixen
per conspirar que t’estimo?
Que tot el que sóc ho sóc per a tu,
de tant que t’estimo?
T’estimo.
Ho saps, que no tinc paraules per dir-t’ho?
Que vaig salar el mar, quan aquest era dolç,
amb granets de t’estimos?
Que vaig gelar els Pols, quan aquests eren mars,
amb vents de t’estimos?
Que vaig desfer els rius, quan aquests eren gel,
amb calius de t’estimos?
És la força que em mou, de tant que t’estimo,
però no tinc paraules per dir-t'ho.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada