Som esparvers d'infèrtils sots sobre la pell
Esgarrinxada i felina es farta de mentida
La gata engabiada resta perduda per ell
Mentre el llop la sent com maula malferida.
Tèrboles aigües neixen per morir nues
Sobre el cau encara nou de vida
Regirat pel vent, n'esdevé runes
Des d'on s'inicia la muntada de bastida.
Som pomes verdes sobreviscudes a la collita
Entre les fulles del pomer que a contrallum
Insultant el sol les mira a traves de la gaixiva
En descobrir el color del foc abans del fum.
I si recordes el que vam ser fa quatre dies?
Tu i jo, tant sols tu i jo i les nostres ànimes
Vam viure tant, les nostres penes i alegries.
Que ara tan sols nomes això, som dues llàgrimes.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
1 comentarios:
a voltes es prou dificil esdevenir una llagrima...
m'ha agradat...gracies
sargantana ;-)
Publica un comentari a l'entrada