Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dijous, 30 d’octubre del 2008

Sinonímia- Somni - Cat!!

--------Espasa de fusta
-----------Baralla de cartes
-------------Muntanya refugi
-------------Platges encantades------De torres---de sal-- ----------I castells de sorra
-------------Sol a l’arenal I dins l’aigua l’ombra Espina forjada D’escuma mullada
-------------Ferida invisible Paisatge inefable Fals de plastilina Per lluites sensibles
-------------Mai més reis Ni classes socials La memòria ens recorda Que som animals
------------Felins que esgarrapen d’una revolada la seva carn tendra qui gosi tastar-la
-------------Rèptils lepidosaures Per aconseguir bons guanys No tenim escrúpols
------------Esclafant germans, fustigant vells amics, trepitjant companys. Veig
----------Nines i nins Per tots els infants Anar a tot arreu Només caminant
-----------Prou benes inútils Pels ulls de la historia. Del pobre innocent
------No vessa més sang. No vull ja més guerra Per un tros de terra
--Tot això és un somni I en sóc prou conscient Ferida invisible
--Recorda memòria. Baralla de cartes i espases de fusta
-------Petites històries que explicava l’avi, la nostra
----Cultura, el cor mil.lenari. Tambors de victòria
---Per una derrota. Farcells a l’esquena, exilis
-----Forçats. Cartes d’enyor per la
----Terra estimada, desades al
--Calaix de la vergonya, es
Barregen amb l’orgull,
-La rauxa i el seny
--Aquest somni
--Que m’acull
D’un poble irreverent
I Catalunya inde
------pendent

3 comentarios:

Ferran ha dit...

Bona feina Joan, m'agrada el poema i m'agrada a imatge creada, una feina on tot lliga.
T'envio una forta abraçada, no ens deixis de mostrar els teus avenços.


Ferran

Joan Albert ha dit...

Emotiu emocionant i original . Un plaer.

Andrea Kruithof ha dit...

ja ho vaig dir quan el vaig llegir en relats i ho torne a dir ara,
és genial.
Les paraules tan pròximes al sentiment d'unitat, visualment pròximes. Fa sentir especial.
un bes!
casperdut

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes