No hi ets
I al no ser-hi ha marxat tot
No em sents ni et veig
Ni em veus. Ni et sento
Ni tan sols resquícies.
No hi ets.
Ni una olor, ni un record.
El soroll d’una paraula mal escrita
Llegir la teva veu
Dibuixada en un paper.
No hi ets.
Renèixer en l’enyorança
I restar esperant el teu retorn
Escoltant el teu silenci
Com fa renèixer la teva presència.
És la darrera tasca que faré per mi
Car insòlit benefici no espero ser assolit.
Els merescuts guardons
Pengen de la bella paciència
Mentre la flama de les nits
Que enllumenàvem es va extingint.
Veritat que seria meravellos?
Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?
Teo Garralda / J.M. Montes
Entrades
2 comentarios:
De vegades els silencis no ens separen dels qui estimem. Tan sols ens converteixen en uns acompanyants callats.
Gràcies per enviar-nos els teus bells versos de nou. Gràcies per la teua immensa humanitat, amic, i per la teua veu calma de poeta.
Tota la resta, ja la saps.
Publica un comentari a l'entrada