"Si aconseguim entendre'ns sense estar del tot d'acord, si aconseguim que el temps només sigui un escenògraf a sou, si aconseguim una paraula sense llençar-nos-la a la cara, enamorar-nos sense sorpreses ni flors, estimar-nos lluny del llit, si aconseguim que els records siguin un ahir suplent, que pesem més despullats que vestits, que inventem la vida cada matí, després, moure les muntanyes ens serà molt fàcil."
He vingut a veure't com cada nit per a sentir-me prop per darrera vegada dels teus batecs de sal, des de la terra. Per a sentir-me per fi destinatari de la teva immensa abraçada.
He portat a ròssec totes les vides que m'has ofert en cada bateig, cada nit. I aquí les tens, perquè les desis barrejades entre les altres i les ofereixis al més desgraciat dels teus nàufrags.
Ara sóc deixeble de les secretes confessions que totes les nits engrandeixen la teva saviesa. Nits on en la lluita entre aigües sabedores s'amaguen les paraules dels individus. Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.
Presentat al Melorepte 27 proposat per desideri. Tema: Canção do Mar Artista: Dulce Pontes
Jo sóc aquell qui ha begut la mar sencera On les gavines xisclaren els noms de la terra Amb la potència de l'horitzó que espera Nous cossos per alimentar l'onatge i la desferra.
Veritat que seria meravellós Que les espases fossin un pal de la baralla Que l´escut una moneda portuguesa I un tanc un gerro gran de cervesa
Veritat que seria meravellós Que les bases fossin un costat d´un triangle Que les esquadres només regles de diseny I els gallets, galls petits.
Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito I disparar donar-li una patada a una pilota I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Veritat que seria meravellós Que les bombes fossin globus de xiclet Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona I les “granades” un tipus de fruita
Que alarma fora un grup de rock and roll I que la pólvora fora per fer focs artificials I que els “persing” fossin aquella marca de retolador Amb els que tu sempre pintes el meu cor Amb els quals jo sempre pinto el teu cor
I que no existis cap més arma en el món Que el de “mi arma” andalús. Veritat que seria meravellós?
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Màscara/Bàrbara (#escriureésviure; 1)
-
La Carla Gracia Mercadé, autora de L'abisme (Ed. Univers) ens segueix
esperonant la neurona amb exercicis setmanals. El resultat del primer
(presència nomé...
-
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ...
Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac
sense control aclaparen i of...
El Jhonha amb Styr i la Blava
-
Avui tenim una aproximació que fa temps vaig dibuixar tot imaginant el
Jhonha. la seva fesomia està molt propera a aquesta imatge.
*Una aproximació al Jhon...
Cos de pas
-
-->
Se sap un cos que rep
l'alè orejat del vent
tallant-li el rostre;
un cos que escolta
el lament ardorós
de gavines en zel
mentre tanca el llibre d...
Nou blog
-
Renovar-se o morir!
A aquest blog li calia un canvi d'imatge, potser també estilística. M'he
passat a una adreça nova: indretsindomits.wordpress.com
¡Hola món! Hello world! Hola mundo!
-
Sóc un català de Centelles (Osona). Sóc un melòman, amant de la poesia, les
llengües i la informàtica. Sóc simpàtic i agradable en el tracte. M’agrada
fer ...
A miques
-
La Sofia va acabar d’esmicolar fins a l’impossible el quart tovalló de
paper. En va agafar un altre, mecànicament. No podia aixecar la vista del
seu quefe...
Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte)
-
Serà una pregunta, mai un dubte, transitar la drecera sinuosa
Que enllaça, com diàfana creença, el batec del meu cor al teu clar si de
nacre,
Que camina no...
Buscant el meu camí
-
*Així es diu el meu nou blog, que ja està llest i que aviat començarà a
funcionar en ple rendiment! Intentarem ser constants, he après dels meus
error...
D’amateur a actor professional
-
És molt fàcil deixar-se portar per la representació escènica i imaginar les
actuacions dels actors de cinema com si realment els haguessin estat
gravant me...
ametista
-
Quars violeta que desfà les nits
Com poeta canta el seu vers escrit
Sonors càntics de veu melodiosa
Esculpeixen aliens la pedra preciosa
Que del riu d’...
Hola, hola, caracola
-
*Quise estar cerca de ti cuando entres y yo aún esté trabajando, te dejo
mis palabras ante la ausencia de mi presencia, te dejo todo mi ser en estas
palabr...
Entrades
3 comentarios:
El poema és bellisim i tots sabem que aquest repte el tenies que haver guanyat tu. Per mi i se que per molta gent ets el guanyador.
Una abraçada
Sandra.
Ei! Gràcies x agregar-me!
El poema, com la cançó, bellíssim, et seguiré llegint.
ixnuir/ adrià
Jo sóc aquell qui ha begut la mar sencera
On les gavines xisclaren els noms de la terra
Amb la potència de l'horitzó que espera
Nous cossos per alimentar l'onatge i la desferra.
Tu ets, amic, d.
Publica un comentari a l'entrada