Barcelona, el cel, el mar...

Visites

divendres, 28 d’agost del 2009

Encara Ara

dimecres, 26 d’agost del 2009

Mirando al Mar

dissabte, 15 d’agost del 2009

Per tot, gràcies

Surto endins si es pot fugir de tot, de res
Entro enfora si m’es permès tornar d'arreu, d’enlloc
D’on la mar que era blava, ara és verda, roja, fosca
D’entre les gotes que es perfilen, d’on neixen els colors
Hi ets tu, canalitzant-les totes elles, amb tendresa
Que la mar ja no és mai fosca, si hi ets tu ja té claror.

Per totes les nits que em gronxares
Sense les claus de les portes tancades
Invisibles carícies en la realitat rebudes
Cuidant-me les ànimes, acaronant-me les dues,
Omnipresent sempre, per tot, amic, gràcies.

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes